Desplega els links per veure l’entrevista de cada professor

Qui és en Pep Soler? Donans una breu descripció teva.
Sóc un professional del sector de l’automoció amb una àmplia experiència tant en el món
laboral com en la docència. Abans d’entrar en l’ensenyament, vaig tenir el meu propi taller i
també vaig treballar en altres empreses del sector. Això m’ha permès aportar una visió
pràctica i realista als alumnes, basant-me en situacions que es troben en el dia a dia d’un
taller mecànic.

Quants anys duus en la docència?
Vaig començar l’any 1995 gairebé per casualitat, ja que en aquell moment no trobaven cap
altre professor per cobrir una plaça. Vaig iniciar la meva trajectòria docent amb un curs a
Manacor i després vaig anar a Eivissa per fer una substitució. Després d’un any a Eivissa i
un altre a Mallorca, amb diversos mesos de preparació, vaig acabar establint-me al centre
Juníper Serra, on he desenvolupat la meva carrera com a docent.

Per què et vas decantar per l’automoció?
Des de petit m’han fascinat els motors i el funcionament dels vehicles. Sempre m’ha agradat
entendre com funcionen les coses, desmuntar i muntar peces, i trobar solucions als
problemes mecànics. A més, l’automoció és un sector dinàmic i en constant evolució, cosa
que em va semblar molt atractiva a l’hora d’escollir una carrera professional.

Quan vas començar a estudiar, quines opcions hi havia en aquell
temps? Hi havia alguna altra que també t’agradava a part de la
mecànica?
Quan vaig començar a estudiar, les opcions principals eren electrònica i mecànica, i totes
dues m’agradaven. Inicialment, m’atreia més l’electrònica, però també em cridava l’atenció
la mecànica. Vaig optar per fer els primers dos anys de formació en mecànica. Aquesta
decisió em va permetre descobrir que la mecànica era realment la meva vocació. Amb el
temps, em vaig adonar que havia pres una bona decisió, ja que l’electrònica d’aquella època
va acabar desapareixent, mentre que la mecànica ha evolucionat i segueix sent un sector
amb molta demanda.

Trobes que hi ha el mateix interès ara que abans? Creus que els
alumnes d’ara venen més preparats?

No, trobo que l’interès ha disminuït amb els anys. Quan jo estudiava, la majoria dels
alumnes tenien ganes d’aprendre i s’implicaven activament. Ara, en canvi, noto que molts
alumnes no tenen el mateix entusiasme. Hi ha menys curiositat per entendre com funcionen
els motors i més distraccions a causa de les noves tecnologies.
Pel que fa a la preparació dels alumnes, tampoc venen més preparats. Abans, molts joves
entraven a estudiar automoció amb certs coneixements bàsics, ja fos perquè ajudaven als
tallers familiars o perquè ja havien tingut alguna experiència prèvia. Ara, la majoria comença
de zero i amb menys interès per aprofundir en la matèria.

Ha canviat molt la manera de fer classe avui en dia respecte a fa uns
anys?
Sí, ha canviat significativament. Per una banda, els avanços tecnològics han fet evolucionar
el temari i les eines de treball. Ara treballem amb diagnòstics electrònics, sistemes híbrids i
cotxes cada cop més sofisticats, cosa que abans no existia.
Però el canvi més gran és en el perfil de l’alumnat. Anys enrere, aproximadament un 80%
dels estudiants estaven realment interessats en aprendre, mentre que només un 20% hi era
sense motivació. Avui dia, la situació s’ha invertit, i gairebé el 100% de l’alumnat té poca
implicació, amb excepcions comptades. Un dels principals factors d’aquest canvi són les
distraccions tecnològiques. Abans, si un alumne volia entendre com funcionava un motor, es
posava a tocar-lo, a desmuntar-lo i a provar. Ara, molts prefereixen passar el temps amb la
PlayStation, el mòbil o les xarxes socials com TikTok, en lloc de dedicar-se a experimentar i
aprendre sobre la mecànica. Això fa que el repte d’ensenyar sigui més gran, perquè cal
trobar maneres d'atraure el seu interès i motivar-los a implicar-se més en la seva formació.

1. Creus que els cotxes seran 100% elèctrics en el futur?
No crec que la flota de vehicles arribi a ser 100% elèctrica, ja que cada zona i mercat tenen
necessitats diferents. Al centre de les ciutats, és probable que els cotxes elèctrics es
converteixin en l’opció majoritària a causa de les restriccions mediambientals i la facilitat per
accedir a punts de recàrrega.
Tanmateix, per a aquells que fan rutes llargues, l’autonomia encara és un problema. Encara
que la tecnologia de les bateries està avançant, no ofereix la mateixa llibertat que un vehicle
de combustió en trajectes llargs. A més, en sectors com el transport de mercaderies o
l’agricultura, l’electrificació total és més complicada. Per això, és probable que en el futur hi
hagi una coexistència entre vehicles elèctrics, híbrids i altres tecnologies com l’hidrogen.

2. Quina mecànica és millor, l’actual o l’antiga?
La mecànica actual és molt millor en tots els sentits. La diversificació i l’electrificació han
aportat grans avenços, encara que a algunes persones no els agradin els canvis.
A més, els vehicles moderns són més segurs, compten amb millors sistemes d’assistència a
la conducció i ofereixen més confort.
Tot i això, és cert que la mecànica antiga era més senzilla i permetia als mecànics reparar i
modificar els cotxes amb més facilitat. Avui dia, amb la quantitat d’electrònica i sistemes
avançats, cal una formació molt més especialitzada.

3. Creus que en el món de l’automoció hi ha sortida laboral?
Sí, avui en dia hi ha moltes oportunitats laborals en el sector de l’automoció. Tant en
mecànica com en xapa i pintura, sempre hi ha demanda de professionals qualificats.
A més, el sector s’està diversificant amb noves tecnologies, fet que obre portes a
especialitzacions en vehicles elèctrics, híbrids i sistemes d’assistència avançada. També hi
ha sortida en l’àmbit dels vehicles industrials i les motocicletes, cosa que demostra que
l’automoció continua sent un camp amb molt futur.

Quina motivació vas tenir per ficar-te dins el món de l’automoció?
La meva motivació per entrar en el món de l’automoció va sorgir en part gràcies a un
familiar que va treballar a Renault. Des de petit, sempre m’han apassionat els
vehicles, el seu funcionament i tot el que envolta la mecànica i la tecnologia aplicada
a l’automoció. Amb el temps, vaig veure que aquest era un sector en constant
evolució, amb reptes tècnics i oportunitats de millora, cosa que em va impulsar a
dedicar-m'hi professionalment.

Què opines de les instal·lacions dels tallers del Juníper Serra? Què
milloraries?
Crec que les instal·lacions dels tallers del Juníper Serra són bastant bones, ja que
compten amb l’equipament necessari per a la formació pràctica dels alumnes. No
obstant això, com en qualsevol centre de formació, sempre hi ha aspectes que es
poden millorar.

Quin mètode emprens per ensenyar als alumnes de manera eficaç?
Em baso en un mètode estructurat en dues fases: primer, ensenyo la teoria per
assegurar-me que els alumnes comprenen bé els conceptes fonamentals. Després,
apliquem aquests coneixements a la pràctica al taller, on poden experimentar i
assimilar millor els procediments tècnics. Aquest enfocament ajuda a evitar que els
alumnes facin les tasques sense entendre-les i fomenta una millor comprensió del
treball que realitzaran en un entorn real.

Quines diferències trobes entre quan tu eres alumne i els alumnes que formes en el teu dia a dia?
Crec que avui dia hi ha menys interès general per part dels alumnes en comparació
amb quan jo estudiava. Un dels factors principals és l’augment de les distraccions,
especialment per l’ús constant dels mòbils i les xarxes socials. A més, noto que en
molts casos hi ha menys implicació i curiositat per aprendre. Tot i així, també hi ha
alumnes molt motivats que es volen formar seriosament i aprofiten al màxim
l’oportunitat d’aprendre un ofici amb futur.

Per acabar l’entrevista, quin remei posaries per solucionar el problema de la
superpoblació del parc automobilístic de l’illa? Trobes que el vehicle elèctric
és la solució?
Una de les mesures més efectives podria ser la reducció del nombre de vehicles de
lloguer, que en temporada alta saturen les carreteres i contribueixen al problema de
la mobilitat a l’illa. També seria necessari fomentar el transport públic eficient i
sostenible, així com promoure alternatives com la bicicleta o el cotxe compartit.
Pel que fa al vehicle elèctric, pot ser una part de la solució, però no l’única. Tot i que
redueix les emissions contaminants, també planteja reptes com la generació
d’energia neta, la infraestructura de càrrega i la gestió dels residus derivats de les
bateries. Per això, cal una estratègia global que combini diverses mesures per fer
més sostenible la mobilitat a l’illa.